Una de les polèmiques recurrents entre el sector de l’automobilisme és conèixer quina ’edat’ té un vehicle. Bàsicament, perquè és un factor fonamental per aconseguir un distintiu medi ambiental de la DGT per poder tenir una lliure circulació, davant la normativa de les Zones Baixes Emissions de les grans ciutats.

El primer que s’ha de fer és diferenciar la classificació entre un vehicle clàssic i un vehicle històric. Encara que sembli el mateix, són dos conceptes totalment dispars automobilísticament parlant. La definició de clàssic i d’històric per un vehicle implica unes característiques normativament molt diferents.

Un clàssic està considerat el vehicle que té com a mínim 30 anys d’edat i mantenir-se fidel a la seva versió original o, a tot estirar, comptar amb algunes modificacions típiques de l'època. Per aquest motiu, és fonamental que el vehicle estigui en perfecte estat de conservació i s'hi reconegui el disseny amb què va sortir al mercat.

Si el vehicle no ha complert aquesta edat, de mínim 30 anys, mai no podrà rebre el tracte d'un clàssic, entre els quals s'inclouen assegurances especials o rebaixes en l'impost de circulació municipal, per exemple, encara que hi ha excepcions que depenen de la normativa de cada ajuntament.

D’altra banda, per aconseguir la consideració de vehicle històric la primera condició que el vehicle ha de complir és l'antiguitat. Encara que al principi s'exigien 25 anys, el 2017 es va augmentar a 30 per diferenciar-los dels automòbils clàssics.

Els vehicles històrics han de destacar per la seva singularitat i en la mesura que sigui possible no haver estat modificat durant la seva ja llarga vida.

Requisits a complir pels vehicles històrics

• Vehicles Clàssics de mínim 30 anys d’antiguitat.
• Aquest tipus de vehicles tenen la consideració de patrimoni històric.

Actualment regulats pel decret de vehicles històrics estatal RD 1247/1995, en profunda revisió (impulsada per la FEVA a nivell estatal i la FCVH a Catalunya) per part de la DGT amb importants canvis.

Cal recalcar que aquests vehicles no perden la matrícula d’origen del vehicle, tenen placa històrica i placa ordinària generalment.

• Vehicle matriculable de carretera.
• Vehicle d'ús NO DIARI.
• Vehicle de propulsió mecànica.
• Vehicle en estat de conservació històricament correcte.

Vehicles de 30 anys d’antiguitat (Clàssics)

Aquests vehicles són considerats col·leccionables per la seva exclusivitat, disseny, tradició i/o dret propi i que, per tant, mereixen conservar-se perquè formaran part del patrimoni històric.

• Vehicle matriculable viari
• Vehicle d’ús NO DIARI
• Vehicle de propulsió mecànica
• Vehicle en perfecte estat de conservació
• Vehicle que, per la seva exclusivitat, disseny, tradició i/o dret propi es pot considerar col·leccionable.

Josep-Narcís Arderiu, President de la Federació Catalana de Vehicles Històrics, afirma que "és important que la modificació del RD de vehicles històrics contempli la transició de vehicle clàssic a vehicle històric sense tanta burocràcia i costos econòmics elevats com fins ara i amb totes les garanties i facilitats per la lliure circulació per tot el territori".

A més, conclou explicant que "les característiques i classificació d’aquests vehicles es defineixen segons la normativa i recomanacions de la FIVA i de la FEVA".